“Dissenyar de manera inclusiva no talla les ales, les fa créixer. Proporciona inspiració i imaginació creativa”

Membre de l’equip que dirigeix el centre de recerca especialitzat en disseny inclusiu per excel·lència i professor en la matèria al Royal College of Art, la seva feina gira al voltant de la transferència de coneixement cap al món empresarial. S’enorgulleix quan comprova l’impacte de la seva tasca, ja sigui a través d’alumnes convertits en professionals amb visió inclusiva o d’empresaris que aconsegueixen fer créixer el seu negoci fins un 30% anual gràcies al disseny inclusiu.

P.- Com incorporeu el disseny inclusiu a la vostra organització?

R.- El nostre model de negoci est basat en el disseny inclusiu des que vam néixer, el 1991. En aquell moment no era tan atractiu i va ser un autèntic repte implicar la gent i les empreses. En els darrers vint anys hem vist un interès creixent per part dels sectors públic i privat, i també de la gent. El disseny inclusiu i l’accessibilitat estan al centre de tot el que fem: projectes, recerca, esdeveniments, tallers, formació…

P.- Quin és el sector clau per al desenvolupament del disseny inclusiu?

R.- Es dóna una dinàmica molt interactiva: de dalt a baix i de baix a dalt. Especialment a les empreses, va de dalt a baix, dels directius als treballadors, però això funciona fins a cert punt. Cal arrelar-ho a la comunitat, però treballar només amb la base també té límits. Calen totes dues línies i afegir-hi, a més, les horitzontals: de banda a banda i del davant al darrera. La nostra filosofia es que calen els 360 graus. En els set anys que portem fent tallers he vist una gran receptivitat i moltes ganes per part de tot tipus d’alumnes: empreses grans i petites, funcionaris públics, administració… El disseny inclusiu s’entén com una manera visionària de canviar les coses. És una via per trencar motllos mentals, perquè tothom diu que vol ser innovador però poca gent està disposada a fer l’esforç que cal per canviar.

P.- Què els diu als estudiants que pensen que el disseny inclusiu els talla les ales?

R.- Tenim més de 160 casos d’estudi d’empreses que han incorporat la visió inclusiva i als alumnes sempre els plantejo el disseny com una manera de relacionar-se amb la gent. Implicar-se i dissenyar per a les persones vol dir que s’ha de parlar amb elles, escoltar-les. El gerontòleg Bernard Isaacs diu: “Si dissenyes per als joves exclous els vells, mentre que si dissenyes per als vells inclous els joves”. Dissenyar de manera inclusiva no talla les ales, les fa créixer. Proporciona inspiració i imaginació creativa. Quan els estudiants surten a parlar amb al gent sempre aprenen coses. El disseny inclusiu és un dels grans moviments de futur perquè ajuda a centrar-se en l’usuari, i qui no hi pari atenció es quedarà enrere. Les grans empreses se’n beneficien perquè aprenen sobre els clients, sorgeixen oportunitats d’innovar, mentre que els dissenyadors poden influir en el comportament de la gent. Jo els pregunto: vols fer quelcom només bonic i funcional, o vols marcar la diferència?

P.- El disseny gràfic té prou en compte la inclusivitat?

R.- S’ha de posar al dia. És importantíssim perquè sovint el primer contacte amb un servei o un producte és la interfície, la part gràfica. Està per tot arreu i hi ha molt a fer.

P.- La publicitat i el màrqueting són agents de canvi en la construcció de la realitat?

R.- Ara la publicitat no ven prestacions, ven un estil de vida. El disseny inclusiu necessita un esforç comunicatiu i nosaltres fem recerca sobre com vendre’l, com fer-lo més humà, més proper a la gent. El disseny gràfic i el màrqueting tenen la clau perquè treballen sobre el subconscient.

P.- Com convenceu les empreses per obrir els processos de disseny a l’usuari?

R.- És molt important com presentes les coses, com les anomenes i com les vens. A mi no m’importa canviar-li el nom al disseny inclusiu i adaptar el vocabulari a cada públic, sempre i quan es mantingui la filosofia. De vegades ni tan sols cal fer referència explícita al disseny inclusiu; tenim una gran cartera de casos pràctics i de vegades no es tracta de donar un bon producte a l’empresa, sinó de canviar els seus processos i el seu sistema de valors. Generem coneixement i el posem en un format accessible i a disposició de qualsevol persona perquè en treguin partit; en totes les empreses hi ha un ‘llop solitari’ que creu en el disseny inclusiu, i nosaltres l’hem d’ajudar.

Enllaç al web del Helen Hamlyn Centre for Design aquí

Obra original: Zoltan Bela, WWII helmet, 2014, nickelled with chrome plating, buzzard wings, 66 x 55 x 44 cm, courtesy of Anca Poterasu Gallery

Si t’ha semblat interesant aquesta entrevista ens agradaria que ens ajudèssiu a difondre-la a través de les vostres xarxes socials.