“Les empreses han de veure el potencial econòmic
de la inclusió, que és beneficiosa per a tothom”

L’ideòleg de “la primera agència de viatges receptiva a Barcelona especialitzada en turisme accessible”afirma que tenir un fill amb discapacitat l’ha obligat a “ser creatiu, tenir la ment oberta, convertir les barreres en satisfaccions i buscar alternatives”. Defensa l’especialització perquè “hi ha col·lectius amb special needs i cal donar-los resposta”, però alhora reivindica l’enfocament inclusiu com una estratègia beneficiosa per a tothom i rendible per a les empreses.

P.- Està preparada la societat per al nou model de la diversitat? Per part de les empreses hi ha prou compromís per atendre les necessitats d’usuaris amb capacitats i habilitats sensorials diferents?

R.- La societat està avançant a les empreses, que haurien de donar el següent pas i posar-se a l’alçada del que està fent la societat i, en concret, l’Administració. El món empresarial no està preparat; es fa el mínim perquè obliga la llei, no per voluntat. Hi ha una manca de formació enorme i no s’ha fet l’esforç perquè no es veu el rendiment econòmic. Els empresaris no entenen que al darrera hi ha tot un potencial econòmic, no només de clients que requereixen aquestes actuacions, sinó de tota la població. La inclusió és beneficiosa per a tothom, perquè els clients sempre estaran millor en espais pensats per ser accessibles que en altres que no ho són.

P.- És una qüestió de responsabilitat social corporativa o de negoci?

R.- La RSC pot ajudar, però si no s’incorpora a la filosofia de l’empresa en bona part es tradueix en accions de rentat de cara. La responsabilitat ha de formar part de l’ADN de la companyia, ha d’estar integrada; tenim l’obligació d’aportar a la societat, de donar un retorn. En el cas de la inclusió i l’accessibilitat, les empreses, a més, han d’entendre que en treuran rèdits econòmics a curt i mitjà termini, ja que dissenyar tenint en compte les necessitats de tots és beneficiós per a tothom.

P.- Es compta prou amb els usuaris en el procés de disseny i desenvolupament de productes i serveis?

R.- Nosaltres tot el que fem ho testem, no oferim res que no haguem experimentat prèviament. El problema amb la discapacitat és que es tendeix a homogeneitzar, quan en realitat és totalment heterogènia. En la discapacitat està representada tota la societat. Per això hem de conèixer la situació del client i adaptar el que li oferim al que hem treballat sobre el terreny. Fem solucions a mida.

P.- Els professionals de la comunicació estan preparats per afrontar el canvi de model? Les empreses poden trobar fàcilment experts en màrqueting i disseny inclusiu?

R.- Els professionals no estan preparats i en general no crec que tinguin gaire interès. En estratègies de mrqueting i comunicació ens hem oblidat bastant de la inclusió; els avenços s’han restringit a pensar en barreres físiques, qüestions que havien de resoldre arquitectes i enginyers. En el camp del disseny hi ha molt a fer i cal incloure l’usuari en el procés. La corresponsabilitat es de tots –administracions, tercer sector social, professionals, escoles i institucions de disseny, societat civil…—, però les empreses, si volguessin, podrien ser motor de tots els altres actors.

Si t’ha semblat interesant aquesta entrevista ens agradaria que ens ajudèssiu a difondre-la a través de les vostres xarxes socials.