“La diversitat sempre és font de creativitat, creixement i relació entre les persones”
Després de dirigir el consorci públic que va desenvolupar el concepte del disseny per a tothom a Barcelona, actualment reparteix la seva dedicació a l’àmbit privat entre l’empresa ProSolutions i la Design for All Foundation. Reconeixent l’aprenentatge que suposa comptar amb una persona amb discapacitat a la família, afirma que “l’única manera de sobreviure com a espècie és respectar el medi ambient i respectar-nos a nosaltres mateixos. A més diversitat, més creativitat, més relació entre les persones i més possibilitats de creixement”.
P.- Està preparada la societat per al nou model de la diversitat?
R.- La cohesió social ajuda a mantenir unes condicions de vida acceptables, però els avenços s’han anat retallant amb la crisi i avui la societat civil va per davant de les administracions. Per sort, ha quedat un pòsit en els tècnics municipals, cada vegada hi ha més sentit d’acollida i en el comerç hi ha una tendència natural a facilitar les coses. Tot això fa que Barcelona continuï sent una de les millors destinacions.
P.- Quin paper hi juguen les institucions i la normativa?
R.- La normativa no ajuda perquè l’Administració no l’aplica, però la llei també té limitacions i de vegades pot convertir-se en un obstacle. Complir-la no és garantia, ni és sempre el millor perquè no pot contemplar totes les casuístiques. La llei italiana preveu la possibilitat que el dissenyador trobi una solució millor que la que estableix la pròpia llei.
P.- Les empreses són importants per avançar en el model inclusiu?
R.- Absolutament. Sense empreses conscienciades difícilment farem res, però el tipus de conscienciació que es demana sovint no és el que es necessita: es parla de RSC quan s’hauria d’explicar i demostrar que amb una visió de disseny per a tothom en la gestió del negoci es guanyen més diners. El 70% dels dies de vacances que fan els europeus tenen alguna vinculació amb necessitats especials; per tant, del 5% del PIB que suposa el turisme a Europa, el 3,5% és turisme de persones amb alguna limitació. Si no t’adaptes la gent tria altres destinacions. Per part del sector hoteler cal superar els prejudicis, els estereotips i la imatge pejorativa de la discapacitat.
P.- Els professionals de la comunicació estem preparats, tenim bona predisposició?
R.- No calen experts en comunicació inclusiva, sinó que els dissenyadors consultin els experts en inclusió. Falta més percepció de qui és l’audiència i incorporar models diferents, com han fet Crónicas marcianas, Dove o Ikea. El bon disseny consisteix a respondre amb una solució equilibrada –en termes de materials, economia, funcionalitat, estètica, etc.— a una demanda concreta. Si no ets capaç de dissenyar sota condicionants, no dissenyis. Hem de canviar el paradigma: avui dia els coneixements al voltant del disseny per a tothom són difícilment abastables, és impossible que algú conegui tots els aspectes rellevants. Cal buscar els especialistes en cada cas: producte, gràfic, entorn construït, mobilitat, discapacitats intel·lectuals…
P.- Com s’incorpora els usuaris en el procés de disseny?
R.- El lema “res sobre nosaltres sense nosaltres” ha portat molta gent a equivocar-se perquè una persona que va en cadira de rodes no és representativa de totes les persones en cadira de rodes. Els professionals hem d’estar constantment investigant amb persones amb diferents tipus de limitacions i diversitat de percepcions per aprendre més i aprofundir.
P.- Com repartiries la corresponsabilitat entre els diferents actors de la societat?
R.- Els factors clau són uns usuaris educats que seleccionin l’oferta, uns professionals amb actitud ètica i capaços de fer conxorxa per tal que l’Administració proveeixi l’estructura legal perquè el disseny inclusiu sigui possible, i una indústria que entengui el que ha d’aportar.
Obra original: “Semilla Negra” by Sergio Mora
Serie Typical Spanglish, 2010
Si t’ha semblat interesant aquesta entrevista ens agradaria que ens ajudèssiu a difondre-la a través de les vostres xarxes socials.