“Els estudis d’accessibilitat s’han centrat en els costos de millora i han oblidat els beneficis, que són per a tothom”

Economista de formació, redactor de documents com el ‘Plan Nacional de Accesibilidad 2004-2012’ i estudiós de l’accessibilitat amb gairebé vint anys d’experiència, promou el nou paradigma de la diversitat des de la consultora Acceplan, fruit del creuament de la seva activitat acadèmica sobre sistemes de valoració dels béns públics amb el desenvolupament d’entorns accessibles i inclusius. Amb una perspectiva oberta i integral, reivindica la transversalització de la diversitat per assolir el màxim impacte social sense necessitat que les persones amb discapacitat hagin d’exercir com a tals perquè se les tingui en compte.

P.- Com vas incorporar els plantejaments de l’accessibilitat a la teva activitat professional?

R.- A l’empresa on treballava vam rebre una demanda de persones amb discapacitat per promoure una cooperativa d’habitatges d’ús universal i vaig ajuntar la idea amb la valoració de béns públics, el meu camp d’estudi a la UAB. Em vaig preguntar per què els habitatges no es feien més accessibles i em vaig adonar que hi havia molts estudis sobre els costos de millora de l’accessibilitat, però res sobre els beneficis. Considerant l’accessibilitat com un bé “sense mercat”, amb milers d’enquestes vam veure que el benefici percebut de l’accessibilitat és d’un 12%, mentre que l’increment del cost és del 4%. Hi ha un excedent social que no s’estava tenint en compte. Acceplan va néixer com a spin-off lligada a la UAB i la perspectiva s’ha obert a nous col·lectius, com la gent gran. Hem passat de l’accessibilitat física a la integral i dels enfocaments tradicionals (edificació, espai públic, transport, etc.) a una visió més horitzontal.

P.- Està preparada la societat per al nou model de la diversitat? Hi ha prou compromís i formació entre els professionals?

R.- Amb el boom immobiliari s’ha perdut una gran oportunitat, ara la nostra gran esperança és l’envelliment actiu. La gent jove està oberta a noves possibilitats i ser sensible a temes socials dóna més sentit a la capacitació tècnica. En aquest país no és fàcil dedicar-se a l’accessibilitat perquè grans actors tenen el poder i no hi ha lliure competència real. L’Estat i les institucions han cedit la gestió de l’accessibilitat i, en el nostre cas, la sortida a la inversió que hem fet en know-how i experiència està fora d’Espanya.

P.- Quin paper juga el disseny en la qualitat dels projectes accessibles?

R.- El disseny funcional, universal i sostenible és la base d’una bona resolució dels problemes de gestió de l’entorn. Sempre i quan la concepció no sigui purament finalista en termes d’estètica, el disseny determina moltíssim la qualitat. Però no hem de caure en l’accessibilitat vistosa en front de l’accessibilitat efectiva: com que ara està en boga, sovint manca seriositat, estudis, criteris científics… Es gasten molts diners sense saber ben bé per què i per a qui, amb processos de prova i error innecessaris o repetició de patrons no prou investigats. S’ha de continuar estudiant i reeditar sempre l’anàlisi en termes de necessitats.

P.- Les lleis són instruments útils? Com repartiries la corresponsabilitat entre els diferents actors?

R.- De vegades el canvi necessita coerció, no hi ha més remei. El problema és que es fan lleis amb massa facilitat, en funció d’interessos electoralistes, i s’oblida que s’han de portar a la pràctica. La responsabilitat és compartida, però l’acció pública ha de marcar la pauta i fins ara ha tendit a desentendre’s. Si tothom tingués clar el concepte i dissenyés de manera inclusiva no caldrien paràmetres, però no és així i la norma ha d’establir uns mínims. Les persones no som conscients del nostre cicle de vida: tots tenim quelcom, tots ens farem grans… M’agradaria una societat on no calgués “exercir de” per ser tingut en compte, sinó que tot fluís de manera molt més natural. No hauria de ser necessari un lobby potent, caldria transversalitzar-ho a nivell social.

Imatge: PDP658CT13 – 60×60 inches – acrylic over paper in birch panel. Obra de Cecil Touchon

Fernando Alonso presentà el darrer 29 d’abril a la Universitat Autònoma de Barcelona la seva tesis doctoral “L’ accessibilitat en evolució: l’adaptació persona-entorn i la seva aplicació al medi residencial en Espanya i Europa”.
Et deixem aquí una breu introducció al contingut de la tesis (en espanyol).

Si t’ha semblat interesant aquesta entrevista ens agradaria que ens ajudèssiu a difondre-la a través de les vostres xarxes socials.