“Seria intel·ligent pensar com ens agradaria viure quan siguem grans i anar dissenyant una societat inclusiva i accessible”

Advocada especialista en Dret Comunitari de la UE, a través de l’experiència en l’àmbit internacional i al món acadèmic ha adquirit una visió àmplia dels canvis que es deriven del fenomen demogràfic de l’envelliment de la població i que marcaran l’evolució de la nostra societat. Malgrat reconèixer alguns intents per part dels poders públics –com les accions de divulgació impulsades per l’Oficina de Gent Gran Activa del Departament de Benestar Social i Família del Govern de la Generalitat—, apunta cap a una major sensibilització i conscienciació com a màxims reptes per avançar cap al model social de la diversitat.

P.- Què és l’Envelliment Actiu?

R.- . La OMS formula el paradigma de l’Envelliment Actiu com el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat a fi de millorar les condicions de vida de les persones a mesura que envelleixen. Perquè la vellesa sigui una etapa positiva cal que l’allargament de la vida vagi acompanyat d’oportunitats de viure-la saludablement i de participar en la societat, amb dignitat i amb la protecció i assistència necessàries. És un concepte ‘biopsicosocial’: no es redueix a estar lliure de malalties, sinó que implica el manteniment òptim dels aspectes psicològics i socials.

P.- Com afecta al model actual de societat?

R.- Ens qüestiona sobre si estem fent el que cal i, a la vegada, ens consciencia de la necessitat de preparar-nos per viure en una societat amb un gran percentatge de persones grans. Si tenim presents els tres pilars bàsics del concepte d’envelliment actiu (salut, seguretat i participació), hem de procurar generar i destinar els recursos necessaris i efectuar la planificació estratègica adient, amb visió de futur, perquè les persones puguem envellir bé.

P.- Com incorporeu els conceptes d’inclusivitat i accessibilitat al postgrau?

R.- Estan presents al llarg de tot el postgrau perquè l’objectiu és justament formar professionals que entenguin el que representa ser gran i les conseqüències i implicacions socials, polítiques i econòmiques de l’augment espectacular de l’esperança de vida (EV). Les persones grans no són un col·lectiu uniforme, sinó un grup heterogeni amb multitud d’interessos, aspiracions i gustos diferents.

P.- L’enfocament inclusiu està prou estès en el teixit empresarial?

R.- No, en general les empreses no s’han adonat encara de les oportunitats que pot generar pensar en termes d’inclusivitat i accessibilitat. La RSE avança lentament; moltes empreses han començat a fer canvis, encara que només sigui per una qüestió d’imatge, però no es respon de manera suficient a les necessitats de les persones amb diversitat d’habilitats físiques i sensorials. En el sector hoteler, per exemple, es calcula que milions de turistes deixen de venir a Espanya per manca de serveis adaptats de qualitat. No atendre’ls suposa una segregació i alhora una pèrdua d’ingressos. L’envelliment de la població comportarà l’augment de la demanda de productes i serveis lligats a l’oci, i entre ells el turisme serà segurament un dels més demandats.

P.- Quins arguments faries servir per convèncer un anunciant o un creatiu perquè fos més inclusiu?

R.- Totes les edats tenen la seva importància i cabuda, i això s’hauria de traduir en un equilibri en la visibilitat de cadascuna. La vellesa també té “la seva bellesa” i hauríeu de trobar la manera de posar-la en valor visualment i comunicativa. Els dissenyadors teniu els coneixements i les eines per comunicar el valor de les persones grans, la seva contribució a la societat, i fer-ho de manera estètica i digna.

P.- Es troben fàcilment experts en màrqueting i disseny inclusiu?

R.- Estètica i accessibilitat hauran d’anar de la mà. La societat anirà madurant i rebutjarà –esperem!— una estètica només per a uns quants. Manquen experts en comunicació amb visió de futur, que tinguin incorporada i assimilada la idea que “una comunicació per a que sigui de qualitat ha de ser accessible. Manquen, en general, professionals que entenguin què significarà viure en una societat envellida, els reptes i les oportunitats que generarà.

P.- Les lleis són instruments útils i efectius?

R.- Es més important la conscienciació ciutadana. És necessària la visió col·lectiva de que serem vells i a tots ens anirà molt bé tenir un entorn accessible, segur i confortable, a nivell físic i també a nivell psicològic.

P.- Quin hauria de ser el paper de l’usuari en els processos de disseny i desenvolupament de productes o serveis inclusius?

R.- És clau i garantia que els productes o serveis tinguin acceptació i èxit al mercat. Se l’ha d’implicar des de l’inici de les reflexions prèvies sobre la necessitat o idoneïtat. Actualment s’estan dissenyant molts productes anomenats d’Ambient Assisted Living (AAL) (*) [vida quotidiana assistida] per fer més fàcil i segura la vida a les persones grans. Per sort, els centres tecnològics i d’innovació s’han adonat a temps que han d’incorporar les opinions de les persones grans. El projecte europeu ENGAGE està estudiant, entre d’altres, aquesta qüestió.

P.- Com repartiries la corresponsabilitat entre els diferents agents implicats?

R.- Posaria al davant l’Administració Pública perquè és la que disposa de les eines més potents per sensibilitzar mitjançant campanyes divulgatives i formatives. Directament o a través d’entitats del Tercer Sector, que són les que coneixen més de prop les característiques dels diferents col·lectius socials. Si la societat està mentalitzada, els professors de les escoles de disseny també ho estaran i formaran adequadament els futurs dissenyadors perquè treballin amb visió inclusiva.

P.- Com podríem avançar cap al model social de la diversitat? Què manca principalment?

R.- Per sobre de tot i abans que res, educació, formació, sensibilització, consciència, visió de futur i coratge per emprendre iniciatives que no tenen impacte a curt termini, sinó a mitjà i llarg termini. Els recursos es troben si a nivell polític s’aprova que és una prioritat. Els models d’eines i adaptacions ja existeixen, no hem d’inventar res sinó copiar les bones pràctiques de les societats més avançades. La regulació es va definint i aprovant paral·lelament i en sintonia amb la consciència col·lectiva de la necessitat primordial del respecte cap a l’altre.

P.- Catalunya està preparada? És una societat prou inclusiva i accessible?

R.- La OMS impulsa un programa anomenat ‘Ciutats Amigues de la Gent Gran’ (Age-Friendly Cities) que estableix uns requisits perquè un territori o una població puguin considerar-se adaptats; en el cas de Catalunya no podem dir que sigui accessible en termes generals, ens hem de referir a localitats concretes. En relació a les persones grans, a Barcelona s’han fet moltes millores i ha estat qualificada per la OMS com a ‘ciutat amiga’, però si no ens posem seriosament a pensar com sumem per construir una societat per a totes les edats, haurem d’improvisar quan la població de persones grans esdevingui molt nombrosa: es preveu que el 2020 el 20% de la població catalana tindrà mes de 65 anys. Tenint en compte que improvisar acostuma a resultar costós i que anem cap a una societat amb recursos cada vegada més escassos, seria intel·ligent pensar i actuar des d’ara, com a professionals del disseny i d’altres àmbits, reflexionant sobre com ens agradaria viure quan siguem grans. Els britànics són un bon exemple: l’any 2012 van iniciar un ampli debat al Parlament anomenat ‘Ready for ageing? (Estem preparats per envellir?)’ i ja han definit una sèrie de mesures.

(*) Ambient Assisted Living (AAL) as a concept aims to prolongate the time people can live in a decent way in their own home by increasing their autonomy and self-confidence.

Tota la informació sobre el Postgrau en Envelliment Actiu clicant aquí

Obra original: Sitting (oil on canvas) by Andreas Englund

Si t’ha semblat interesant aquesta entrevista ens agradaria que ens ajudèssiu a difondre-la a través de les vostres xarxes socials.