philadelphia_explained_paula_scher_pentagram_01-818x508_Ben

Ben Acornley, director creatiu d’Applied Wayfinding (Londres)

“El disseny inclusiu i l’accessibilitat estan al centre de tot el que fem. El nostre punt de partida és: com més accessible sigui per al màxim de gent possible, millor”

Procedent del disseny editorial, Ben Acornley és avui soci i director creatiu d’Applied, una de les consultores de disseny més grans del món. Entre les seves especialitats s’hi compten la comunicació interactiva, la senyalètica, l’accessibilitat urbana i els sistemes i entorns. L’abast de la seva tasca inclou diverses disciplines, entre les quals la creació de mapes i plànols, el disseny digital i editorial, la creació de marques i el disseny de productes. L’estudi ha signat projectes com ‘Londres accessible’ per a l’autoritat del transport de la capital britànica, Transport for London, entre altres grans sistemes de senyalització a ciutats com Nova York, Shanghai, Seül, Toronto, Doha, Dublín, Glasgow i Vancouver. Treballa posant sempre el focus en les persones i la usabilitat.

P.- On situaries la vostra empresa en relació al disseny inclusiu i la l’accessibilitat?

R.- El disseny inclusiu i l’accessibilitat estan al centre de tot el que fem. Som una empresa de disseny, però no ens quedem en la qüestió estètica: a partir de l’experiència de l’usuari ajustem el desenvolupament del producte per assegurar-nos que funcioni. Afinem fins l’últim detall. La informació que facilitem en l’àmbit del transport, ja sigui online, impresa o en un suport físic, ha de cridar l’atenció de l’usuari i juga molt, per tant, amb la part visual. Els mapes contenen informació detallada i l’accessibilitat és important.
De vegades ens encarreguen versions accessibles d’un projecte, com ara mapes accessibles o informació en format àudio. El nostre lema sempre és: com més accessible sigui per al màxim de gent possible, millor. Per això fem versions impreses de grans dimensions o amb un major contrast. A Leeds vàrem fer mapes simplificats per a usuaris amb dificultats d’aprenentatge, i l’accés amb cadira de rodes és important a tot arreu. A l’espai públic les coses han d’estar pensades per al màxim de gent possible i han de ser el més inclusives possible.

P.- Com és que vàreu posar la perspectiva inclusiva al centre de la vostra feina?

R.- Els membres de l’equip tenim bagatges diversos: plànols de transport, disseny editorial, diaris, revistes, senyalètica… Al final, el que fem tots és facilitar informació i adaptar-la als usuaris. El nostre estudi és únic en diverses disciplines. ‘Bristol Legible City’ [Bristol, ciutat accessible], el primer projecte urbà de mapes i sistema d’indicacions per a peatons, va acostar el nostre director creatiu, Tim, a un àmbit de treball molt específic. El meu enfocament era similar. Els nostres principals projectes, com ara ‘Legible London’ [Londres accessible], per a l’autoritat del transport de Londres, ens han marcat molt. Tenim més a veure amb la senyalètica que amb el disseny d’informació, però sempre ens hem decantat per la vessant més funcional del disseny gràfic. Les institucions públiques han d’assegurar l’accessibilitat. No es tracta de dissenyar perquè sí: tot passa per la funcionalitat.

P.- El disseny inclusiu és un nou camp a explorar dins el món del màrketing i la publicitat?

R.- Sens dubte. Avui tothom porta mapes al mòbil. La tecnologia no deixa d’avançar i permet oferir dades centralitzades de diferents maneres a persones diverses: visualment, mitjançant pantalles, en monitors fixes o en format àudio. Ens trobem davant d’una enorme oportunitat.

P.- Creus que les institucions públiques i privades són prou conscients de la importància de la inclusió i l’accessibilitat?

R.- Els clients públics, sí. Els responssables d’accessibilitat s’asseguren que es compleixin els requisits. En el cas dels clients mercantils, l’accessibilitat no sempre forma part del seu imaginari. Els clients públics han de satisfer la comunitat de manera transversal. Les companyies aèries tenen un enfocament més comercial, però Aviació Civil estableix com s’ha de proporcionar la informació. El decalatge entre el sector públic i el privat està canviant. La inclusió i l’accessibilitat són cada vegada més atractives y demandades.

P.- La legislació és efectiva? Caldria fer més en aquest terreny?

R.- Nosaltres ens esforcem molt per complir amb la llei contra la discriminació envers les persones amb discapacitat. Ens marca la pauta pel que fa a com presentar la informació, però pot ser massa rígida en qüestions com la impressió de materials, per exemple. No es pot fer tot amb un cos de lletra 14, cal un denominador comú. Es tracta de buscar l’equilibri, dissenyar de manera que les coses siguin perfectes per a tothom és impossible. Sempre hi ha unes limitacions de temps i diners. No estic segur que les lleis hagin de ser més estrictes; establir una orientació o una política general és millor que fixar estàndards gràfics específics.
Molts estudis voldrien complir amb els estàndards, però no disposen de pressupost per a la fase de proves. L’accessibilitat forma part en tot moment del nostre enfocament, que és molt metòdic. Fins i tot quan els clients no demanen accessibilitat, ens avancem i els exposem la lògica d’aquest enfocament. Fins ara no ens hem trobat mai ningú que la rebutgi. Intentem incorporar la nostra experiència a tots els projectes que fem, malgrat que de vegades la realitat comercial va en la direcció contrària.

P.- Podries posar algun exemple de bones pràctiques o models a seguir?

R.- El Servei Nacional de Salut és una font de bons models. Nosaltres hem après de molts dels seus projectes. Un responsable d’accessibilitat ens va ensenyar que amb els mapes no n’hi ha prou amb el contrast de colors, sinó que cal pensar en diverses discapacitats, com ara la visió tubular. Tot el que fem ho provem amb daltònics. A Leeds, el fet de treballar per a persones amb dificultats d’aprenentatge significava que als mapes calien més pistes visuals: historietes gràfiques, un mapa simplificat per ajudar a entendre els panels visuals complexos. O, en el cas dels usuaris amb cadira de rodes, tenint en compte que a Leeds hi ha moltes pendents, calia pensar en grups específics que necessiten mapes on apareguin les rutes més accessibles per arribar a determinats edificis.

P.- Quin paper juga l’usuari en el disseny de productes o serveis accessibles?

R.- S’ha d’implicar la gent en coses que normalment no farien. Oferir punts d’entrada, la informació adecuada en el moment oportú per no saturar-la. Molts projectes evolucionen cap a la presentació d’informació en format digital. És el futur: contingut centralitzat. Pero la informació digital no sempre és la resposta, l’ajut físic també pot ser important. L’autoritat del transport de Londres entrega mapes impresos y en coloca de grans dimensions a l’exterior de les estacions, per exemple.
El context és important. Els panels fixos al carrer són útils i valuosos a llocs com Londres. La gent sempre acaba recorrent a ‘Legible London’: amb el mapa o el mòbil a la mà, veuen què tenen al davant i confien en la informació que se’ls proporciona. Facilitar que les persones desenvolupin els seus mapes mentals és quelcom de gran valor. La gent es relaxa, explora, hi dedica un temps i torna. Si topa amb barreres que obstaculitzen la informació, no tornarà.

P.- Com quantificaries els resultats obtinguts mitjançant aquest enfocament en relació a l’esforç o la inversió realitzada?

R.- Hi ha un benefici realment estratègic que és molt difícil de monetitzar o quantificar. Costa molt que els clients, les organitzacions i les ciutats ho valorin. A Europa hi ha més tradició que als Estats Units, però la cosa està canviant. Ara, proporcionar informació explicativa sobre els llocs perquè la gent els descobreixi es percep com quelcom que val la pena. Quan una persona se sent còmoda en un entorn, gasta, i és per això que la majoria de grans ciutats faciliten aquesta informació, perquè perceben que és realment valuosa a l’hora d’aconseguir que els visitants sàpiguen què se’ls ofereix.

Imatge: “philadelphia explained” by Paula Scher, installation photo by Sam Fritch courtesy of pentagram.

Si t’ha semblat interesant aquesta entrevista ens agradaria que ens ajudèssiu a difondre-la a través de les vostres xarxes socials.