Barry-ginley_interview_900

Barry Ginley. Responsable d’inclusió social i discapacitats del Victoria & Albert Museum de Londres

Si prescindeixes d’una part de la societat, estàs limitant la teva oferta i el teu impacte

La incorporació de la visió inclusiva i la col·laboració amb altres organitzacions compromeses i proactives en l’àmbit de l’accessibilitat són dos trets distintius del Victoria & Albert Museum, el museu d’arts decoratives més gran del món. Al marge del percentatge de visitants que addueixen algun tipus de discapacitat, el responsable d’inclusió social apel·la a la lògica comercial més fonamental: “Si prescindeixes d’una part de la societat, estàs limitant la teva oferta i el teu impacte.

P.- Com se situa el museu en relació a l’accessibilitat i el disseny inclusiu? Com valoreu els resultats obtinguts?

R.- El V&A va implementar el primer Pla d’Acció per a persones amb discapacitats el 2004. Establia tot el que el museu havia d’aplicar per complir la llei i ser proactiu en l’accessibilitat dels serveis per a tots els visitants. La mitjana de públic que declara tenir alguna discapacitat és del 6%, encara que el percentatge segurament és superior, si bé hi ha gent que no considera, asumeix o  declara tenir ninguna.

P.- En quin moment incorporeu la inclusivitat en el desenvolupament d’un projecte?

R.- Intentem integrar l’accessibilitat en tots els àmbits des del principi per afavorir una alta qualitat de la interpretació i reduir els costos de planificació i implementació. Quan no és possible, fem els ajustos necessaris.

P.- És fàcil trobar experts en màrqueting i disseny inclusiu?

R.-  Es poden trobar consultors a través del Registre Nacional d’Assessors en Accessibilitat, que estan acreditats i garanteixen el compliment de la llei i els estàndards britànics.

P.- Els sectors del turisme, l’oci i la cultura donen prou importància als conceptes d’inclusió i accessibilitat?

R.- Les entitats del sector cultural coneixen els requisits, però no sempre saben com complir-los i sovint se’m demana consell, assessorament o algun tipus de servei. En l’àmbit dels esports les coses han millorat en els darrers deu anys, els Jocs Olímpics i Paralímpics de Londres van elevar el llistó de l’accessibilitat mitjançant l’aplicació de disseny inclusiu en tots els serveis i espais, però cal seguir-hi treballant. El sector turístic avança lentament.

P.- Quin és el paper de l’usuari en el desenvolupament de productes o serveis inclusius?

R.- S’ha de comptar amb ells a l’hora de provar els productes, però la persona responsable ha de tenir un bagatge en accessibilitat. Hem comprovat que un mateix grup d’usuaris pot donar respostes molt diverses als tests d’usabilitat i, si el especialista no sap com extreure els punts en comú, l’accessibilitat se’n ressent.

P.- Què cal per avançar cap al model social de la diversitat?

R.- Segurament hi ha massa informació de domini públic, que pot acabar confonent els individus i les organitzacions. Hi ha manuals d’accessibilitat per a museus i galeries i normatives d’aplicació de la llei que en algun punt es contradiuen, però al Regne Unit, els Estats Units i algunes zones d’Europa anem vint anys per davant dels estàndards que s’estan fixant a altres llocs.

P.- Les lleis són efectives i suficients?

R.- La legislació funciona fins a cert punt. Als Estats Units la llei és ambiciosa, però en la pràctica s’ha aconseguit ben poc. Al Regne Unit la llei era pobra, però la vam aplicar i els drets dels discapacitats han millorat en els darrers vint anys.

P.- Com repartiries la responsabilitat entre els diferents actors implicats en l’accessibilitat?

R.- Tots són importants: dissenyadors, centres de formació i institucions de disseny, empreses, administracions públiques i ciutadania. Tothom hi hauria de contribuir. Si prescindeixes d’una part de la societat, estàs limitant la teva oferta i el teu impacte.

P.- Quins arguments utilitzaries per promoure el disseny inclusiu?

R.- El que funciona per a les persones amb discapacitat funciona per a tothom. Tant els arquitectes com els dissenyadors haurien d’haver fet sempre disseny inclusiu. La funcionalitat –com la gent utilitza un determinat entorn— és tan important com l’estètica de l’entorn.

Fotografia:
Licencia de Creative Commons
Individual by Dean Ayres is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional License.
Creado a partir de la obra en https://www.flickr.com/photos/deano/89253703/in/faves-29347418@N08/.
Obra original:
‘A Captive Audience?’ de David Reekie, Victoria and Albert Museum

Si t’ha semblat interesant aquesta entrevista ens agradaria que ens ajudèssiu a difondre-la a través de les vostres xarxes socials.